La expressivitat del color, ALBA CARREÑO MOYANO.

El Fauvisme és un moviment pictòric de principis del segle XX sorgit a París (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.

El nom el va posar Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905, per els violents mètodes de pintura utilitzats per aquests artistes, fins a tal punt que els hi van dir el grup dels Fauves, que en català significa "les feres".

CARACTERÍSTIQUES: Fa servir colors molt vius, estridents. Les figures són planes.

OPINIÓ: En la majoria de pintures del fauvisme, l'expressivitat és el que hi destaca més i moltes d'elles són paisatges lliures.

L’Impressionisme va néixer com a evolució del Realisme i de l’escola paisatgista francesa de finals del segle XIX, des d'aleshores ja era un art estancat i sense originalitat. L’Impressionisme fonamenta en un canvi social i filosòfic: "el creixement de la burgesia", aquesta comença a introduir els seus costums a la societat, hi ha un canvi important, el camp canvia de ser un lloc de treball a ser un espai d’oci: es comencen a fer excursions campestres, és el món que retrata Monet i Renoir.

CARACTERÍSTIQUES: El tema principal és el paisatge, la naturalesa, i altres: les reunions al camp, el món de la nit.

OPINIÓ: Les seves pintures tenen molta llum, ja que gairebé no es feia servir el color negre.. i el blanc és el que predomina barrejat amb altres colors.

L'expressionisme és un moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, en el mateix moment que el fauvisme francès. Va rebre el seu nom en 1911 en una exposició, en la qual es van exposar els quadres fauvistes de Matisse i els seus companys francesos, a més d'algunes de les obres precubistes de Pablo Picasso.

CARACTERÍSTIQUES: L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà, a través del color fan que l'impacte emocional de l'espectador sigui major.

OPINIÓ: Fa una deformació de la realitat, i això fa que sigui diferent a l'impressionisme.

El Post-impressionisme s'aplica als estils de pintura de finals del segle XIX i principis del XX , que apareixen després de l’Impressionisme. Roger Fry, un crític britànic, en 1910, va inventar el nom de "post-impressionisme", quan es va fer a Londres una exposició de pintures de: Paul Cézanne, Paul Gauguin i Vincent van Gogh. Són els artistes més representatius: les seves obres es caracteritzen per l’ús expressiu del color.

CARACTERÍSTIQUES: Apareix la visió personal de l'artista, hi ha temes de la vida real i busquen l'harmonia de les masses cromàtiques tancades.

OPINIÓ: A les pintures hi han més figures humanes i la forma amb que està pintat és diferent a la dels altres moviments ja que utilitzen les pinzellades petites.